Poeta (Barcelona 22/4/1859 – 1887)

Considerat fill de Sant Antoni de Vilamajor, com indiquen alguns documents, de fet va néixer a Barcelona, si bé va passar llargues temporades a la masia dels seus avis, Can Suari, situada dins de la parròquia de Sant Julià d'Alfou, a Sant Antoni de Vilamajor.

El besavi matern de Francesc Casas i Amigó fou un heroi de la guerra del 1808.

La batalla de Cardedeu consta com una de les victòries de Napoleó, consignades en la lapidària relació dels Invàlids de París, i com una victòria espanyola en algunes històries d'aquí.

Aquesta batalla, segons la tradició, tingué lloc entre Llinars (ocupat per les tropes napoleòniques, sota el comandament del famós general Saint-Cyr) i Cardedeu (ocupat per les tropes angleses i espanyoles, que manaven els generals Pershing i Vives, respectivament), en els boscos de “Can Suari” i de “Can Llop”.

La masia del poeta (Can Suari) quedà, doncs, entre els dos focs. Un dels homes de la casa (l'oncle besavi de Casas i Amigó) caigué ferit al peu del “roure vell” (el roure de la poesia que li valgué un premi, i que es trobava a mig camí entre la casa i la parròquia d'Alfou). En temps del poeta, l'arbre centenari mostrava encara trossos de metralla a la soca.

Els francesos calaren foc a la casa, i a la poesia La Masia, en Casas n'al•ludeix els senyals que ell contemplà i les bigues socarrades, que encara són les mateixes.

L'any 1811 va fer-se una lleva de voluntaris al Vallès, a base de constituir una divisió de reserva, l'octava, la qual, malgrat la vigilància dels ocupants, anà endavant. Dos nois de Can Suari hi exerciren alts càrrecs de comandament. Foren en Joan Bta. Alguer Suari i Brustenga, amb el grau de tinent coronel i cap de la unitat, i el seu germà Francesc d'Asís, amb el de comandant.

El primer, doncs, ja s'havia refet de les ferides rebudes tres anys abans. Ambdós acabaren feliçment la campanya. El tinent coronel morí a Màlaga, encara solter, l'any 1821. El comandant va casar-se a Barcelona, amb Antònia Xapalí on s'establí de comerciant. Aquests foren els besavis del poeta, ja que una filla d'aquests emmaridà amb un tal senyor Amigó. Aquest matrimoni tingué una filla anomenada Serafina Amigó i Alguer, que es va casar amb el senyor Antoni Casas i Subirana.

Els Casas i Amigó vivien al carrer Clarís núm. 10 de Barcelona, on nasqué el seu fill únic Francesc, el Divendres Sant, 22 d'abril de l'any 1859. El seu pare morí quan el nen tenia quatre anys.

Com que la relació amb la casa pairal materna havia estat molt intensa, cordial i constant entre els fills dels herois de la guerra dels francesos, la Sra. Serafina Amigó i Alguer va portar el seu fill a passar dies i temporades a “Can Suari”, o sigui, a la masia dels seus avis.

Així s'explica la gran emoció del poeta en retornar-hi de més gran, i la quantitat de poemes que va inspirar-li, i sobretot el cant a “La Masia”, que és una autèntica peça antològica, el millor elogi a la típica casa catalana de camp, hereva fidel i legítima de la vil•la agrícola romana, de la mansió de l'home del paratge i del remença.

Francesc Casas i Amigó ja als dotze anys va manifestar la seva afecció a la poesia, i cap al final de la seva curta vida (va morir als 28 anys, quan tot just havia acabat la carrera d'advocat) va presentar els seus poemes dedicats a la Fe, a la Pàtria i a la Llengua Catalana a diversos certàmens, composicions que li valgueren el títol de Trobador de la Gaia Ciència. El conjunt de la seva obra li va significar el títol de Poeta del Vallès.